Potser haureu notat que les bafarades de text pronunciades per determinats personatges de Nena pija no estan escrites en català ortogràficament normatiu. Sí, salta a la vista des de la primera vinyeta que els protagonistes de la tira còmica s’expressen mitjançant una ortografia peculiar. També salta a la vista que és intencionat.
El meu objectiu és dur a terme una transcripció fonètica de la parla dels pijos de Barcelona fent servir l’alfabet català. Això implica desviar-me una mica de la normativa ortogràfica i explorar altres possibilitats. La normativa ortogràfica no permet distingir els trets fonètics més distintius de les principals variants dialectals del català —bàsicament, les vocals en posició àtona—. La normativa que ens llegà Pompeu Fabra no està pensada per a aquest propòsit, és una ortografia fonològica, no fonètica. Per tant, he necessitat una ortografia alternativa i me n’he empescat una a mida.
Sempre he procurat que el resultat fos fàcilment intel·ligible. La meva intenció és que a Nena pija tots els textos amb ortografia sui generis es puguin caçar al vol a mesura que et vas endinsant en la lectura.
Així doncs, si ho he fet mínimament bé no em caldria donar explicacions de com funciona l’ortografia que fan servir els meus personatges pijos. De tota manera, per si algú té curiositat no em fa res revelar-ne les característiques principals. Que determinats textos no siguin ortogràficament normatius no vol dir que estiguin escrits de qualsevol manera.
Característica 1: les vocals àtones pijes
El català dels pijos de la zona alta de Barcelona és un sociolecte —és a dir, una parla compartida pels membres d’un mateix grup social—. Aquest sociolecte està comprès dins el català barceloní, que és un subdialecte del català central. Per la seva banda, el català central és el dialecte més parlat de tot el bloc oriental del català.
El tret fonètic més fàcilment diferenciable del català central és la pronúncia de les vocals quan es troben dins una síl·laba àtona:
La vocal o es pronuncia [u].
Les vocals a i e es pronuncien amb el so neutre [ə]. D’aquest so en diem vocal neutra.
Dins el dialecte central hi trobem el català barceloní, que té com a tret més representatiu la vocal neutra [ə] pronunciada en major o menor grau com una a.
Pel que fa al català dels pijos de Barcelona, la pronúncia de la vocal neutra [ə] s’acosta exageradament a una a. En els casos més extrems costa distingir si la persona vocalitza o badalla.
En conseqüència, per marcar aquest so he optat perquè les vocals neutres de tots els personatges pijos estiguin escrites amb la lletra a. Per tant, la lletra e present a síl·labes àtones passarà a ser una lletra a.
DEIXEN ➜ DEIXAN
SENSE ➜ SENSA
De la mateixa manera, la lletra o a les síl·labes àtones serà substituïda per la lletra u.
CONFIANÇA ➜ CUNFIANÇA
METRO ➜ METRU
Un cop fet aquests canvis de seguida sorgeix un problema: si substituïm lletres e per lletres a comprovem que hi ha combinacions de lletres que ja no sonen igual si les llegim com de costum.
QUE ➜ QUA
INACCEPTABLE ➜ INACCAPTABLA
Cal, doncs, canviar algunes lletres més per tal que quan les llegim obtinguem els sons consonants adequats.
QUE ➜ QUA ➜ CA
INACCEPTABLE ➜ INACCAPTABLA ➜ INACÇAPTABLA
Realment, costa més explicar aquest procediment pas per pas que caçar-lo al vol mentre llegim.
Per altra banda, aquesta mena de transcripció fonètica del català barceloní no me l’he inventada pas jo. És més, el nom oficiós de la institució social i esportiva més rematadament important de Catalunya segueix exactament aquesta ortografia peculiar.
Té tot el sentit del món. Si en comptes de «Barça» escrivíssim «Barce», com us sembla que pronunciarien aquest terme al bloc occidental? O encara diria més, com el pronunciaríem gran part dels barcelonins? Tingues present com pronunciem paraules com «classe», «base» o «cable».
Característica 2: les contraccions esbojarrades pijes
Jugant amb sons i lletres em vaig adonar que resultava divertit transcriure algunes elisions fonètiques entre paraules fent servir un apòstrof.
NO EM ➜ NO’M
ANAR EN ➜ NA’N
Confesso que vaig començar amb molta empenta i poc a poc em vaig anar frenant. De fet, la primera vinyeta de la primera tira de tot Nena pija és la que va més forta en aquest sentit.
També em va semblar graciós contraure vàries paraules en una de sola. Com més vocals neutres, millor!
TE N’ADONES? ➜ TANADONAS?
DE DEBÒ? ➜ DADABÒ?
Característica 3: els infinitius pijos
Un altra llicència ortogràfica que em vaig permetre per transcriure la parla dels pijos barcelonins són certs infinitius acabats en vocal accentuada.
SORTIR ➜ SURTÍ
QUEDAR ➜ CADÀ
Em fa l’efecte que aporta als infinitius una sonoritat més pàmfila. A més, aconsegueix que la gent del País Valencià dins el seu cap llegeixi aquests mots en dialecte central, amb la r final muda.
No hi ha possibilitat que aquests infinitius es confonguin amb conjugacions verbals en passat simple perquè aquest temps verbal no es fa servir gens en el llenguatge oral.
Característica 4: la t final molt muda
De forma similar a la característica anterior, a determinats mots acabats en -nt faig desaparèixer la t final. Al dialecte central del català aquesta t final és muda. En canvi, a moltes zones del País Valencià aquesta t final no ho és, de muda. Forcem que sigui muda fent-la fonedissa.
MALAMENT ➜ MALAMÉN
CORRENT ➜ CURRÉN
Les línies vermelles de la intel·ligibilitat
Com deia al començament, em vaig autoimposar que els textos amb ortografia pija resultessin intel·ligibles sense gaire esforç. Calia que es poguessin llegir amb una certa fluïdesa.
És per aquest motiu que un cop establertes les normes de l’ortografia pija vaig decidir saltar-me-les i retornar a l’ortografia normativa en dos casos concrets. Els explico a continuació.
1a línia vermella: articles definits masculins
De seguida que vaig començar a traduir les primeres paraules de la Piluca em vaig trobar amb un dilema. Si escrivim totes les vocals neutres amb la lletra a, els articles definits masculins queden així:
EL ➜ AL
ELS ➜ ALS
Resulten indistingibles de la contracció sorgida de la preposició ‘a’ seguida d’aquests mateixos articles definits masculins:
A + EL ➜ AL
A + ELS ➜ ALS
Llegint i rellegint les primeres provatures amb ortografia pija em passava una cosa curiosa.
ELS PAPÀS ➜ ALS PAPÀS
Cada cop que llegia ALS PAPÀS la ment se m’enfilava pel sentit de DINTRE ELS PAPÀS. Em va semblar que havia de fer massa esforç per desxifrar si era A+ELS o era ELS a seques transcrit del pijo barceloní. No em passava amb cap altra paraula de les primeres tires, només amb AL i ALS seguits de sustantiu.
Al final el significat precís es pot deduir per context, al català oral barceloní ELS i ALS sonen igual i bé que ens entenem quan parlem, però quan ho llegia escrit em provocava massa dubtes.
M’ho vaig estar rumiant i vaig arribar a la conclusió que era millor mantenir els articles definits masculins com Pompeu mana. Les frases resultarien més intel·ligibles i ja tindria ocasió de fer servir l’ortografia pija en la resta de paraules.
Això no obstant, també em vaig adonar que els pronoms febles EL i ELS sí que podia escriure’ls amb ortografia pija sense que es produís cap ambigüitat quan els llegia. Com que van seguits d’un verb la ment sempre se m’enfila pel sentit que toca.
ELS FALTA CLASSE ➜ ALS FALTA CLASSE
En definitiva, a fi i a efecte de prioritzar la intel·ligibilitat, a Nena pija els articles definits masculins no s’escriuen amb la lletra a.
2a línia vermella: mots complicats a la rematada del gag
Més endavant em vaig trobar amb un altre dilema: certes paraules complicades, que no son d’ús habitual en la parla quotidiana, resultaven una mica difícils de desxifrar per si soles, sense que la situació o el dibuix aportin prou context.
Aquest fet és especialment problemàtic quan un gag es basa en alguna d’aquestes paraules complicades presents a la rematada final.
Un mot molt tècnic o algun concepte abstracte infreqüent deixat anar per algun personatge a la vinyeta final per reblar l’acudit. Si no es pesca de seguida, frena la rematada i mata el gag. No vull que això passi.
Per tant, en aquests casos, que són més aviat pocs, he deixat la paraula clau escrita amb ortografia normativa encara que la pronunciï algun personatge pijo.
Punt i apart
Això és tot, fins aquí la descripció detallada de l’ortografia pija present a Nena pija. Com a autor estic molt satisfet de la feina feta. No he triat el camí més fàcil, però sí el que m’ha semblat més divertit. Hem vingut a jugar.
Lletraferits que heu llegit fins aquí, gràcies de tot cor. Espero que el català de la Piluca us resulti un repte agraït i que el mal d’ulls derivi en rialles.
